L'art de Glauc

by Abraham Rivas

/
  • Streaming + Download

    Includes high-quality download in MP3, FLAC and more. Paying supporters also get unlimited streaming via the free Bandcamp app.

      name your price

     

1.
2.
3.
4.
5.
6.
04:31
7.
8.
9.

about

L’art de Glauc és un recull de cançons gravades en diverses cases i locals amb un petit equipament portàtil entre 2011 i 2014, editades i masteritzades el 2015.

Les cançons que conformen el disc giren al voltant de temes quotidians i comuns en els quals, segurament, molts us hi trobareu reflectits: els canvis i els accidents emocionals que ens trastoquen la seguretat, la necessitat de superar el pessimisme i reivindicar-nos enfront d’un món que ens retorna la pròpia mirada o l’exemple de compromís i solidaritat que despleguen amb els seus actes les persones que ens envolten.

Aquest és un repertori viatger, pensat per a ser tocat en directe i, per tant, la major part de les cançons han estat resoltes amb molts pocs elements. Així i tot, hi trobareu la col•laboració de dos excel•lents músics, Víctor Traves a la bateria i Daniel Picazo a la guitarra elèctrica, que han fet aquest viatge més interessant i menys solitari.

credits

released June 6, 2015

Víctor Traves: bateria i percussions en “David contra Goliat”.
Daniel Picazo: guitarra elèctrica en “Gegants”.
Abraham Rivas: veus, teclats, flautes, guitarres acústica i elèctrica (“David contra Goliat”), harmònica, acordió, melòdica, ocarines i percussió (“Dies sense llum”).

Música, lletres i disseny de la portada: Abraham Rivas.

Edició física a la venda en Discos Oldies (C/Nuestra Sra. de Gracia, 6. València).

Si viviu fora de València i voleu aconseguir una còpia física (CD i funda de cartró), podeu escriure un correu electrònic a abrahamrivas.lartdeglauc@gmail.com i, en funció de la vostra adreça postal, trobarem la millor manera de fer-vos-la arribar. El preu d'un CD és de 5 euros més les despeses d'enviament, si aquestes són inevitables.

tags

license

all rights reserved

about

Abraham Rivas Valencia, Spain

contact / help

Contact Abraham Rivas

Streaming and
Download help

Track Name: David contra Goliat
El teu món, de cap a cap, tenia la mida d'un full.
Tot t'entrava pels ulls i esclatava al dibuix.
Oh, quin perfecte assaig de la felicitat!
Tot semblava ben senzill, encara no fa tants anys.
Errors de càlcul amb els quals vivim.
Fins que un dia vas copsar que no estaves sol,
o que potser sí estaves sol -ben mirat era estrany.
Tot deixà de ser senzill en aquell precís instant,
però tu cremares tots els ponts per a salvar aquell infant.
Calibrant les conseqüències d'un vol massa rasant,
entre el desig de creure i de fugir,
resistires un llarg estiu i tocares el dos.
Ja no et cabien al pit tantes emocions.
A l'insòlit renou d'un món malcarat,
vas tastar la desil·lusió i veieres gairebé de tot.
I allò que no esperaves: trobar-te a tu mateix,
cercant el teu Goliat particular.
De ben segur no era això el que havies somiat.
El dibuix va eixir tort, encara t'ha de fotre al cor.
Que si així és com tothom aprén com va tot,
que si no hi ha altra opció, però tu saps que no es això.
Coses que diu la gent molt sovint.
Aquell nen ja sap el preu que costa estimar
i molt més que no diu. S'ho fa com s'ho fa.
Potser sí que hi haja un pla per a cadascú:
bon viatge pel desert, David contra Goliat.
Track Name: Van molt alts els colors
Va molt alta la pau, amic.
Va molt alta la nit.
Mormolegen estels daurats
penjats d'un cel glaçat.
I a dins d'un cafè juguen al truc
—van molt altes les cartes i el fum—
quatre jugadors adormits.
Va molt alta la nit.
Van molt alts els colors, molt alts.
Va molt alta la llum.
Desperten l'univers aigualós
de la terra en desglaç.
I un ocell encès de corall
acarona la plana amb el seu vol antic,
sobre una desfilada de verds.
Van molt alts els colors.
Puja el fum cap al cel
en catifes de paper,
naden peixos al llac,
pica l'alt campanar.
Van molt alts, el Llebeig,
Tramuntana i Ponent,
el Mestral i el Migjorn,
el Gregal i el Xaloc.
Però aquell que mira i no veu
mai no podrà copsar
la poesia del vent lleuger,
el gran badall del temps,
ni el desig que treu els colors
a la terra enamorada dels ulls del pintor,
d'un sol cop retratat al crisol
de totes les coses que són.
Track Name: Literadura punt dos
Coneixem bé la gramàtica del colps,
no ens resta una línia per llegir.
Els accents que fan mal, la flexió tan regular...
No, no ens l'han d'explicar, prou que l'hem tastat.
La recordem amb els ulls, amb la memòria dels ulls
i del fetge, amb les dents, amb la pell foradada,
amb la suor de les mans. No, no ens l'han d'explicar.
Però no, en aquesta llengua no volem
escriure línia alguna, que volem
escriure alguna cosa més semblant a la cordura.
Una que potser no reconegues en tindre-la al davant.
Coneixem bé la gramàtica del colps,
no ens resta un epígraf per llegir.
I la molt reeditada, escollida, ampliada,
mancada de notes al peu, literadura punt dos.
Què creus que podrem conjugar amb la pobresa dels mots,
amb l'espant silenciat,
armats de molt poca i poc santa paciència,
abolida la pau conforme i silent
de bestiari en la taula?
Però no, en aquesta llengua no volem
escriure línia alguna, que volem
escriure alguna cosa més semblant a la cordura.
Una de ben desaforada, que potser no entendràs.
Una que et semblarà excessiva. De ben segur.
Track Name: Dies sense llum
Si encara estimes, companya, la revolta dels ocells,
treu el cor de sota els dies sense llum.
Si no vols fer tard però encara no ho veus molt clar,
treu el cor de sota els dies sense llum.
Sense tu no hi ha blau, tot és fum.
Has de ser la llum dels dies sense llum.
Com penses que està la gàbia, mig oberta o mig tancada?
Com es veu a sota els dies sense llum?
Si sospites la resposta però encara t'ho has de pensar,
treu el cor de sota els dies sense llum.
Sense tu no hi ha blau, tot es fum.
Has de ser la llum dels dies sense llum.
Tu has nedat al fang més negre,
Tu has aprés a menjar pedres,
Tot creuant els dies sense llum.
Tu ets la resposta ajornada
Tu ets el colp més fi d'espasa
Al bell mig dels dies sense llum.
Algun dia t'alçaràs
amb la teua dignitat
molt per sobre d'aquests dies sense llum.
I potser ara no em creuràs,
però el millor que et pot passar
comença ara, amb un dia sense llum
Sense tu no hi ha blau, tot és fum.
Has de ser la llum dels dies sense llum.
Què hi farem si no tenim un altre temps?
Has de ser la llum dels dies sense llum.
Track Name: Cos translúcid
Cos translúcid,
amb tu va l'esperança
ningú sap ben bé com xifrada.
Partícules fregades
amplificant en ones
un desig de dits i goles.
Un so darrere l'altre
es van desvetllant
les callades veritats de sempre.
Un so darrere l'altre creix,
castell en l'aire,
la música com a lloc possible.
Cos vibrant,
pulsació de les ànimes.
Pont de solituds despertes.
Deixant de llum
que il.lumina el silenci,
estel de voluntats enceses.
Un so darrere l'altre
vaig conjurant
un neguit a prova de nits.
Un so darrere l'altre creix,
colorit i alt com un crit,
un ferotge anhel de vides.
En la precària vida d'uns minuts
estalviada al temps per una cançó
podria salvar-se tot allò que som.
En la precària vida d'uns minuts
podria dir un poc del que vull dir.
Podria voler dir almenys allò que dic
en la precària vida d'uns minuts.
Track Name: Gegants
A coll de gegants
puc veure més enllà per uns instants.
A coll de gegants,
gegants de la poesia i de l'honestitat.
A coll de gegants vaig arrelant
en el sustrat estrany del món.
A coll de gegants als qui mai
no podré seguir el pas
aprenc a caminar.
A coll de gegants
descobrisc totes les formes de la dignitat.
A coll de gegants
tossuts, plens de raó i humanitat.
Vaig armant-me de valor,
ofegant l'inútil plor
que no serveix per fer costat,
sumant motius, visions, futurs
possibles i no, no em reca aixó.
Crec en els gegants.
M'estime molt tot el que fan.
Gegants, petits i grans,
lliurats a la superació constant.
A coll de gegants vaig desplegant
el mapa d'un tresor monumental.
Gegants, sort dels gegants.
Mai no podrem pagar
un sol acte de gegant.
A coll de gegants
trobe la mida justa del que sóc.
A coll de gegants,
gegants de la memòria i de la integritat,
vaig armant-me de valor,
ofegant l'inútil plor
que no serveix per fer costat,
sumant motius, visions, futurs...
M'estime tant com puc
aquesta terra de gegants
a coll de gegants.
M'estime tant com puc
aquesta terra de gegants.
Track Name: Vianant agosarat
Hi ha camins massa estrets perquè hi pugues anar dret.
S'ha de ser molt esquisit per a no ofendre a qui els ha fet.
I és que és de molt ben parits no voler trencar-ho tot:
hi ha camins massa estrets, tot s'ha de dir.
Hi ha camins massa estrets perquè hi pugues veure clar,
vull dir, clar de veritat cap a on van.
Hi ha camins massa estrets perquè hi veges clarament
i és de ser massa educat no preguntar.
D'altres són massa amples, tant que esglaia el pensament.
Sents les veus esgarrifoses? Clamen què no hi ha camí.
Hi ha camins massa estrets perquè hi puga entrar la llum.
—impossible no sentir de lluny l'olor.
S'ha de ser molt bona gent per a no desconfiar.
Hi ha camins per on no pots passar tranquil.
Hi ha camins massa estrets perquè hi càpia tanta gent
Però siguem equitatius i repartim les culpes bé:
jo ací acabe d'arribar; tu encara no havies nascut.
L'aquitecte no és ningú, tu i jo som rucs.
D'altres són massa amples, tant que t'esclataria el cap.
Però els entesos assenyalen que és perillós,
que no hi ha dret, que bla-bla-bla...
Però s'hauria d'intentar, qui sap què s'estem perdent:
potser més calamitats, potser la felicitat.
No hi ha forma de saber: mai ningú d'allí ha tornat.
Si te'n vas, busca qui t'ha pegat.
Vianant agossarat que no tems l'adversitat:
no et conformes amb històries, sigues tu l'explorador.
Sigues tu l'explorador, vianant agossarat,
i quan tornes conta'ns tot allò que has vist.
Track Name: Deixa-ho anar
Deixa-ho anar,
cara de nina seriosa,
deixa-ho anar.
Deixa-ho anar.
També la bondat
té els seus accidents.
Deixa-ho estar,
que només has vist
tremolar els clivells
d'una veu que no és teua
i no vol perdurar
al teu cap.
Nina seriosa,
deixa-ho estar.
Els fonaments de la pau
no són gran cosa,
més tard o més d'hora
ens perdem.
Peró tu no en faces cas,
que aixó no s'avé
amb el teu temps.
Deixa-ho anar.
Sigues més llesta que jo.
Avança'm silent,
no em dediques
ni un segón més
del teu pensament,
nina seriosa.
Altres ja ho han fet,
nina seriosa,
i a tots ens va bé.
Track Name: L'art de Glauc
Anys i tones de línies tortes,
com fum que escampa sense deixar rastre.
No sé què espere de l'estrany viatge
sense equipatge que emprenc a les nits
una i mil vegades. Invente un miratge,
intrús reincident, mentider del llenguatge,
gargots de paraules amb què desbarate
la imatge perfecta que porta el silenci,
temptat pel més car dels secrets,
l'art de Glauc dels guerrers
sense espasa. Potser és massa
l'atreviment: gelosia
dels mots que no tinc
per a dir-te com voldria dir-te
que escric cada vers com si fos el primer
per a dir-li primer al següent, sempre, i sé
que aquesta follia no admet companyia
i tanmateix, sense tu no ho faria.
Així, pren només aquestes
cinc paraules, resum sense trampes
de totes les altres
amb què fracassa l'intent
darrer i atrotinat de trobar-te
on puga torbar-te el cor.